Els satèl·lits geoestacionaris són capaços de resoldre el cicle diürn, proporcionant seqüències temporals de les observacions amb una resolució temporal molt alta. Es desenvolupa una metodologia basada en filtre de Kalman per tal d’explotar aquesta continuïtat temporal i de recuperar simultàniament la temperatura superficial i l'emissivitat, a partir de dades de SEVIRI (Spinning Enhanced Visible and Infrared Imager). La metodologia s’aplica i es prova sobre una regió geogràfica en el sud d'Itàlia que es caracteritza per diferents tipus de superfícies: àrida, conreada, amb vegetació, zones urbanes, i marina. L'objectiu és implementar un monitoratge continu i en temps real dels paràmetres de superfície, que podrien ser útils per sectors com ara el turisme i l'agronomia, la vigilància dels sòls, i l'anàlisi i avaluació dels riscos naturals. La recuperació dels paràmetres de superfície es va realitzar per al conjunt de 2013 i els resultats es van comparar amb altres observacions de satèl·lit similars, com ara els derivats de AVHRR (Advanced Very High Resolution Radiometer) i MODIS (Moderate Resolution Imaging Spectroradiometer). També es mostren comparacions amb anàlisis sobre la superfície del mar proporcionats pel ECMWF (European Centre for Medium range Weather Forecasts).
pp. 3-10