Amb aquesta investigació es completa la línia de treball sobre l'evolució tèrmica de la regió Mediterrània (concretament, a les comunitats de Múrcia i València) en el Pla Nacional sobre el Canvi Climàtic. L'estudi inicial va analitzar la sèrie tèrmica regional durant el període 1950-1999, tractada amb rigor pel mètode SNHT (que és un test estàndard d’homogeneïtat). En aquest context, quinze anys més tard, s’ha considerat prudent verificar la validesa de la les tendències i les conclusions que el clima de la regió oferia a finals del segle XX. Els objectius d'aquest estudi són dos: la verificació de l'escalfament significatiu en el clima en el Mediterrani espanyol que es va concloure en el Pla Nacional sobre el Canvi Climàtic (1950-1999) i l'avaluació de la importància que l'illa de calor urbana té en el procés d'escalfament. En el context de l'evolució tèrmica de la regió durant el període de 1950-2013, aquesta verificació ha estat recolzada per un pla de recerca experimental destinat a analitzar els processos tèrmics inherents a l'efecte de la urbanització. Encara que l'efecte és innegable, la seva importància és un tema de controvèrsia. Els resultats obtinguts han demostrat tant la naturalesa del fenomen com la seva magnitud significativa. Aquesta magnitud pot representar entre el 70 i el 80% de la tendència a l'escalfament registrada a les ciutats de la Mediterrània Occidental. Per tant, no tenir en compte aquest procés podria esbiaixar seriosament qualsevol anàlisi de l'evolució tèrmica regional, la qual cosa és l'objectiu principal d'aquest estudi, i que pot afectar a la hipòtesi del canvi climàtic global.
pp. 11-20