Substitució dels termòmetres mecànics per electrònics en un lloc d'estudi al Mediterrani i el seu impacte en la climatologia

En les darreres dues dècades del segle XX, la major part de les xarxes meteorològiques van substituir els termòmetres mecànics tradicionals (habitualment situats dins una garita meteorològica) per termòmetres electrònics (sovint fora de la garita, amb un protector de plàstic). L'impacte d'aquest canvi instrumental en la climatologia de les temperatures màximes i mínimes diàries s'estudia aquí, mitjançant l'anàlisi d'onze anys de dades de dues estacions que han mesurat en paral·lel en un lloc d'estudi amb clima mediterrani. S'han detectat efectes estacionals en les temperatures màximes (cas de biaixos mensuals que van de -0.8ºC a + 1ºC), però aquestes variacions es compensen les unes a les altres en la mitjana anual. Les temperatures mínimes presenten un biaix de -0.75ºC, independentment de l'estació de l'any. Biaixos específics deguts als vents horitzontals i als fluxos turbulents de calor també han estat detectats i estudiats. Dues causes possibles del biaix climatològic s'han investigat: les condicions locals del vent i les respostes diferents dels sensors mecànics i electrònics a les fluctuacions turbulentes del flux de calor. Poden existir altres causes, però no s'han pogut avaluar aquí degut a la manca de dades per a fer-ho. Aquest treball mostra que, en el lloc d'estudi, substituir els termòmetres tradicionals pel moderns introdueix en les xarxes climatològiques una subestimació de les temperatures mínimes. Això suggereix que en indrets amb microclimes similars l'escalfament de l'atmosfera podria ser major que el registrat fins ara.